“No existeixen, en suma, indicis de la comissió de cap delicte i això encara que en la denúncia i querella inicials es feren de manera merament provisional qualificacions juridicopenals que resulten insostenibles d’acord amb allò que s’ha actuat”, amb aquests arguments a tall de conclusió, el magistrat Vicente Rios, arxivava la causa seguida contra Mónica Oltra i quinze persones més del seu equip. Era també la recomanació del fiscal.
Molts vam ser qui vam celebrar el que podia significar la fi d’un calvari de dos anys, per a Oltra, que a causa de la seua imputació es va veure forçada a dimitir de la Vicepresidència. Però també vam ser molts, el gat escaldat de l’aigua tèbia fuig, qui vam donar per segur que l’acusació particular recorreria. Al cap i a la fi, era evident que es tractava d’un muntatge polític, protagonitzat per la indecent feixista trastocada, Cristina Segui (i que ara està sent jutjada per desvelar la identitat d’unes menors violades, cosa que ha provocat descomunals danys psicològics en almenys una d’elles) i José Luis Roberto, advocat, líder d’un partit extraparlamentari de l’extrema dreta més violenta, antic representant de la patronal de les cases de putes, i assetjador de la mateixa Oltra. Tot amb connivència documentada amb Francisco Camps i la família De la Rosa, que té tentacles polítics al PP, a la judicatura i a una empresa de serveis a qui la gestió d’Oltra a la Conselleria, li va tancar l’aixeta indiscriminada amb la qual el PP la regava.
L’estratègia judicial de la dreta contra els polítics d’esquerra segueix sempre el mateix guió: denúncies falses o amb poca entitat que solen prosperar als tribunals davant la complicitat d’una judicatura conservadora i la col·laboració inestimable de mitjans igualment conservadors que li donen un ampli ressò mediàtic a l’assumpte. És el que acaba de passar. Pedro Castellano, president de la sala quarta de l’Audiència provincial de València ha reobert el cas i l’aboca al judici oral.
Potser convé repassar algunes de les més destacades actuacions del jutge Castellano, per entendre la situació. Castellano va ordenar arxivar el cas de blanquejament de diners a través de la caixa B del PP de València en època de Barberà, ordenà l’arxiu de la imputació de Camps per la visita del Papa el 2006, va absoldre a un grup neonazi que emmagatzemava armes i llançagranades, va absoldre els 18 acusat del grup neonazi Armagedón… En canvi, contra el contundent criteri del jutge instructor i contra l’opinió de la fiscalia, ordena reobrir este cas.
Enric Nomdedéu 